Texto introductorio

dissabte, 13 de novembre del 2010

Buenos días

El sol despierta sobre el mar hablador de la mañana. Con su veteranía de aquél a quien la rutina no le cansa, abre el telón de la isla imponiéndose al frío viento matinal y al faro solitario que le ha remplazado por la noche. Ya no hay lugar donde esconderse, ya no hay caminos oscuros ni acantilados que temer. Todo se somete a la eterna linterna. El silencio reina en su honor y las olas continúan su vals característico. Hoy, sin embargo, mis ojos se humedecen ante tanta dulzura. Tengo el vacío más lleno ante mí: el mar, las rocas, y el sol que ciega mi mirada, se gana los aplausos de los que impacientes le aguardaban.

Un món paral·lel

Davant els meus ulls entelats d’espurnes, les ones dansen el vals menys dolç que he vist mai. Enfadades, seguint el càlid vent que em talla la cara, bramen contra les roques envoltant-me d’escuma. Ja no sé qui sóc, ni què vull. Tan sols sé que sóc res davant tanta immensitat i la impotència de ser aquell estrany en terres mal vingudes.