-Ens ajuntem els divendres a les fosques
per albirar l'hivern
cremant-se a la vora del mar.

Ja no suporto el tacte
de la teva fredor,
ja no suporto l'olor
de les roses podrides.
El gris pàl•lid a les entranyes
esperant la resposta
a una pregunta inexistent;
'Farewell' adentrant-se més enllà
del mur de la consciència,
i el so humit del piano
borrant-me lentament.

Oh! La teva màgia, els teus extrems;
alegria contagiosa i tristesa
amb ànsies de companyia.
Els teus ulls curiosos
mirant-me amb amor....

Tot allò nostre va morir,
abans de néixer.
I seguim ajuntant-nos
els divendres a les fosques
per albirar l'hivern,
i el meu cor
cremant-se a la vora del mar.