Atura't

Vil corrent d’aires pestilents, de crits ofegats, de vidres trencats!
T’has sollevat contra mi...
i te m’ho has endut tot.
Escopit fora d’una carretera que no transita ningú!
El quitrà ha estripat la meva pell
i vestigis de sang embruten la pluja.
El cos marejat,
drogat,
putrefacte,
ves-te’n suor que m’atordeixes i commociones la foscor!
El meu cap esclata cada segon
i a cada segon que s’escola,
la metralla desfila la meva carn.
Si la carn
no fos tan sòlida...
Mans i genolls en aquesta carretera
morta,
evito que es tanqui el meu pit
desbocat.