Jo ho sabia, però no et vaig dir res.

Ens estimàvem tant el nostre món de focs artificials. De màscares caigudes en la pluja. Crèiem tant en la màgia, aquella màgia que ens havia de salvar. Màgia fins quedar-nos sense alè.

Hem arribat tard, i encara no sé on anàvem. Potser no estem fetes pel fred.

Jo sabia que en algun moment hauríem d'apagar els llums. "S'ha acabat la funció". I m'adono que tinc por de la distància blava del mai més. Et deixo marxar: ves-te'n. Però per si de cas no te'n vagis molt lluny, només per si de cas.

Ningú no m'espera, i la nostàlgia del que ja no serà m'ha sorprès somrient-li al món.

I segueixo creient en la màgia.